diumenge, 13 de maig de 2018

Abril 1966

3è septeni 6 d'abril de 1966  L'octubre de 1966 vam comprar una màquina de teixir nostra, si pare, vostè també havia pensat a montar un taller de punt, dons ara el tenim, petit, però és nostre.Acabavem de pagar la màquina el 20 d'abril de 1968,ni em falten il·lusions ni ganes de treballar, ni inqueituds plítiques de llibertat. Sóc la teva filla petita, pare, la més petita. 
El 14 de març d'enguany hem estrenat pis. Al carrer Guadina, 37, 3è 4a. El comprem en deu anys, hi hem portat les màquines i l'esperança és posada en la meva joventud i la força de la mare que és al meu costat com sempre. 
D'en Rafel us puc dir que l'octubre de 1970, va viure un greu accident de cotxe, el seu cotxe, si ja té cotxe propi, i dues filles: Marta el 29 de gener de 1967 i Gemma, nascuda el 25 de juna de 1972. A la fotografia en veiem el batiex, la festa es celebrar a casa de Rafel i Teresa. Jaume i Anita amb Marta i Joan, el fill petit dels tiets Joan i Vicenta. Rafel treballa de delineant a les Autopistes del Mediterrani, una empresa de capital americà. Gràcies a la Voluntad Eterna d'Amor, l'accident no li deixar efectes secundaris limitants. Ell va sortint endavant amb la seva família en la societat moderna d'ara. L'accident pero mostrar que les velles ferides són mal tancades, quan es remou el passat l'infecció surt a fora. Ens manca amor i respecte per l'altre i per a nosaltres mateixos. 
Amb la mare treballàvem a casa jo a la màquina de teixir, a les tardes, al matí faig el torn de 7 a 15h, al forn-pastisseria Excribà, si pare ara sóc depennta de pastisseria.
Imatge Antonio Escribà Serra, el meu "jefe" i l'encarregat Ramon Panedès Remola.
Les fàbriques de teixit estant desapareixent degut a una greu crisi econòmica, i és que el sistema franquista ha ofegat l'economia al mantenir-se tancat a Europa. En cercar una feina per poder fer front a les lletres del pis, mitjançant una amiga de casa he pogut entrar de dependenta a l'Escribà, és una bona empresa. No guanyo el que guanyava a casa teixint, però estic a la seguretat social, i puc fer hores que paguen mitjanament bé. anant a entregar una comanda al carrer Urgell, he conegut un guardia urbano que em fa l'aleta. 

En Cinto Casas Fabregat, El primer dia que hem sorit junts és el 14 de març, dia de Santa Matilde. Pare m'estic enamorant i em festejen per primera vegada. Aquesta rosa de Sant Jordi m'ha l'ha regalat ell. 


"Sant Jordi té una rosa mig declossa,
pintada de vermell i de neguit,
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta dins del pit,
la rosa li ha contat guadis i penes,
i ell l'estima fins quí sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per planta cara a tots els dracs del món."
Poema de Josep Ma de Segarra.
El 8 d'agsto de 1975, entràvem a viure i treballar, en una porteria del passatge Jospe Llovera, nú 13. Planta baixa, la porteria i la vivenda són en un mateix espai. Sí, pare ara sóc titular d'una porteria i la mare i jo en fem les funcions. I és que en la primavera de 1975 em vaig enamorar. Li vaig donartan poder a la situació plantejada i a la parella com si ell tingués la clau de la la meva felicitat. Em vaig equivocar, li vaig cedir tota la responsabilitat de la direcció de la relació i quan vaig voler dir-hi la meva vam haver de tallar. Vaig entrar en depressió, vam haver de vendre el pis i passar aquí on vivim i traballem ara. Ni que segueixo treballant de dependenta a la pastisseria Escribà. 
La mateixa tardor de 1975, els tiets Jaume i Anita, els qui viuen amb l'àvia, també canvien de vivenda. Deixant la botiga de Castillejos, 231, paer anar a viure en un atic,del nú 210 -210 del carrer de Cartagena. La famíia ha fet canvis.
Ja saps, pare que el 8 d'abril de 1977 el germà de la mare, el tiet Joan es va alliberar del físic per retornar a la Llum d'Origen. Aquesta situació ha fer més dures les relacions familiar, que ja són de per si, prou escadusseres. 
Estic estudiant per treure'm al Certificat Escolar i he continuat un anys més per treure'm el Graduat Escolar.a les tardes quan sorto de treballar. Pare què és Déu? Perquè la vida sembla tan allunyada de l'amor? Què ens passa als humans? 
Del 4t al 6è septeni desenvolupamen ànimic

Abril de 1959

.

Els tres primers septenis són els que s'ocupen de desenvoluparr un bon vehícle o cos físic.

M'agradaria pare, poder explicar-te com hem anat fent camí. Ho faré per septenis, procurant no carregar gairé.

Conto els septenis des que vos pare vau deixar el cos. El sis d'abril de 1959. El 15 d¡agsot de 1958 jo havia fet set anys.



2n septeni 6 d'abril de 1959

Quan vau deixar el físic jo tenia set anys anava pels vuit, ens acollia la pensió de la senyora Laura Mercader, que per cert morí el 16 de maig del mateix que vosté pare, el 1959. Perquè jo als pares els parlava de vosté. Això sí, sempre us he dit el que em calia clarificar. Per l'aniversari de la mare d'aquell 1959. estranàvem casa, ben a prop de la família de la mare, al carrer Provença, 515, baixos. I en Rafel tornava a viure amb nosaltres.Rafel  s'ha tret el títol de delineant per correspondència, treballant de mècanic i estudiant les hores que era a casa i de nit. 
De mi us diré els primers anys va ser difícils, jo us sentia viu al nostre costat, però físicament no hi hereu. La ràdio va ser el meu uoport emocional. Ràdio Barcelona, 11:30 del mati, programa ""Simpatia", veu Ramon Calduch, aquesta veu em semblava la vostre pare i així ho he viscut molts anys. Ara sóc bona teixidora com la mare. M'ha ensenyat ben bé el seu ofici, primer jo rondinava, volia ser advocat, però després em vaig adonar que calia gaudir del que la vida et posa a l'abast. La ràdio em manté informada i aprenc a escriure llegint, la mare m'hi ajuda. L'escola se'm va escapar degut a una malatia hepàtica que vaig desemvolupar la primavera de 1960. Així, adquirí cultura mitjançatn els programes de ràdio. Teixin, escoltant la ràdio i amb  trobades familiars que són una mica tristes, he arriabt als 14 anys. Els nostres veíns del costat de casa, pared per pared, la família Diez-Eguizabal, en Santos i Carmen seran al llarg d'aqeusts anys el caliu afectiu que ens manca. 
També la família ha reconectat a la mare amb les seves cosines, Maria i Rosita font. Tot plegat allunyat del que viuen les noies de la meva generació. El juny de 1963, Rafel ha complert l'expedient que es va obrir l'any 1959 per lliurar-lo del Servei Militar ho celebra regalant-nos una tarda de cinema amb família. La mare, ell, jo i Teresa, la seva nòvia anem al cinema Coliseum per gaudir de la pel·licula "Ben-Hur". Huf, dies joiosos com aquests n'hi ha pocs, però hi ´son. 
L'estiu de 1964 Rafel i Teresa van a passar un dia a Montserrat, Rafel ens regala el mateix viatge a la mare i a mi, pel 4 de setembre de 1964. Va ser la retrobada amb Montserrat meva i de la mare, hi vam anar soles: el nostre futur prenia direcció. 
El 20 de febrer de 1966 Rafel s'ha casat amb Teresa, havien festejat 8 anys. No vam fes festa de casament l'economia de casa és molt limitada i no ho permet. 
Gràcies pare perquè sempre ens recordeu que el Pare Gran vetlla per nosaltres.

dijous, 8 de març de 2018

Cercant col·locar imatges


Hola bona tarda, estem cercant de col·locar dues imatges en la ateisxa linea, una mitjana i l'altre petita





Salvador Escamilla, el presentador de Ràdio-Scope,
l'any 1963, a la degan Ràdio Barcelona, actualmmen

ulls blaus m'encisava i la posava per

cercant per caps sembrats saó de rulls, la nina
dels ulls blaus m'encisava i la posava per sempre
orr meu. Cercant per caps sembrats saó de rulls,
la nina dels ulls blaus m'encisava i la posava per
Cercant per caps sembrats saó de rulls, la nina dels
ulls blaus m'encisava i la posava per sempre orr meu.
Cercant per caps sembrats saó de rulls, la nina dels
ulls blaus m'encisava i la posava per 

Mòssen Cinto Verdaguer tornar a la Vida l'any 1902

dimarts, 27 de febrer de 2018

Pregàries

A mòssen Cinto Verdaguer


Fill del Cel a la terra t'enyoraves
o, dolç germà del Pobrissó d'Assís¡
El català fou l'escala que empreavs
per pujar i baixar del paradís.

Cada graó el nom d'una flor boscana
d'una font, d'un ocell o d'un tossal:
partint d'un gra de terra catalana,
no et deturava ni l'estel més alt.

Endut pel ritme de la llengua mare,
que senties renéixer dintre teu,
l'ascensió pels noms se't feia clara:
de l'home a l'àngel, de l'àngel a Déu.

I un cop al cim de tota jerarquia,
sols et calia ja el supren conhort:
trobar a l'escala que et feia de guia
l'ample replà que dominés la mort

I el vas atényer, que en fer la centúria
de ta neixença a la gleva pairal,
un vent novell que somou la boscúria
brunz i murmura un sol mot: immortal!

Cada mot de la llengua catalana
ressona cada dia més segur,
i és un crit que arrenglera i agermana
que ens hi semti, tots, immortals com tú!

Escrit per Ventura Gassol
en el centanria del neixement de mossèn Cinto 17 de maig de 1945
Publicat per homenatjar a  mossèn Cinto en el seu 150è aniversari
del seu neixement a Folgueroles
17 de maig de 1995

Dades personals

La meva foto
Si fa no fa, tossuda, constant i, amb força paciència. Hep, i molt contenta de donar-vos la benvinguda al meu Blog